Capítol 7: Paradís Furtiu

Sinopsis

Al principi de l'últim capítol Jafudà esmenta els dos atles elaborats per ell, el seu pare i Samuel, per una banda l’Atles furtiu vinculat en el paradís i coneixaments prohibits i per l’altra l'Atles reial apte per a reis i potentats.L'Atles és la temptació d'arribar en el paradís com la serp fa que Eva es mengi la poma i provoca la renúncia a la felicitat. Tot seguit Jafudà afirma que el paradís pot ser qualsevol lloc si el portam dins del cor, és a dir, que la felicitat està dins un mateix.

Ja han acabat les guerres, però segons Jafudà quan acabi el regnat actual i tornarà a haver guerres, revoltes discòrdies i rebomboris.També parla sobre la fidelitat de la seva mare cap a la memòria de Cresques i que ella mateixa segueix anomenant-los per el seu nom hebreu. La seva mare fou l'ajuda que Jafudà necessitava per seguir endavant i gràcies a ella la família es mantengué unida. També va restaurar els seus orígens, és a dir, la casa seva. Fa un crítica sobre els prínceps i gent nobiliària i hi ha un enfrontament entre ells.

Fa esment de Vicent Ferrer converteix els jueus en cristians mitjançant la sang i després de tot ho amaga i ell mateix diu que regnarà Mallorca entre la por dels ciutadants.  També de Bernat Metge, ha arribat el lloc on està gràcies a tots els bons actes dirigits als monarques els quals li agafaren molta confiança i l'ajudaren a arriba a la seva posició en la societat.Tot seguit, parla sobre la mort figuradament parlant de Jafudà, és a dir, Jafudà morí quan es convertí en cristià de seguida que arriba a Mallorca i es canvia el nom com a Jaume Ribes.Ens conta que l'atles furtiu és enterrat amb Cresques per dues raons; L'atles furtiu només pertany al seu pare i per acabar amb la controvèrsia que creà l'atles en la societat.Jafudà es sent malament per la pèrdua del seu pare i mestre i la seva estimada Selima, i li costa acceptar-ho que realment han mort. Ell va enterrar el Torà del seu pare i l’Atles furtiu vora la tomba del seu pare. També explica que l’Atles no només li pertany al seu pare, sinó que també a Betros i a la Selima.La família de Jafudà no van morir gràcies a la provocació de Selima.

Jafudà no sap on es troba la Selima i el seu fill Jaume, però troba que té raons la Selima per no saber-ho ja que va ser Jafudà qui els va abandonar (els vol recordar vius, però no sap on són).Cerca per tot arreu a Selima i el seu fill que són el seu bocí de paradís perdut, ja que no sap a on es troben. L'esperança de trobar-los, l'ajuda a seguir endavant i tot això fa que el fet de allunyar-se del seu antic jo (Jafudà) sigui menys dolorós.Finalment ens explica que d esitja tornar a la infantesa per estar sota la protecció del seu pare, per estar amb la companyia de Betros només per un instant. Si algun dia troba a la Selima abraçarà el Déu i tornarà a creure amb la terra i els homes i negarà que els paradisos sempre acaben amb expulsió, és a dir, que si la troba, mai sortirà del paradís.

Personatges principals:

Cresques d'Abraham: Pare mort de Jafudà i bruixoler del Call de Mallorca

Jafudà (Jaume Ribes): Nou cristià i cartògraf, perd a la seva dona Selima, la que més estimava i també al seu pare i mestre Cresques.

Selima: Una de les memòries de Jafudà ja que era la persona que més estimava, la mare del seu fill Jaume

Betros: També és una de les memòries de Jafufà ja que va ser qui va narrar històries i llegendes sobra Àsia i l’antic esclau de la família de Jafudà.

Settadar: Mantenir la família unida ( Astruga, Marzoch, els nins i Jafudà ).

Personatges secundaris:

Jaume: Fill de Jafudà i Selima

Canonge Ribes: És el canonge que baixarà d’estament eclesiàstic

Hasdai vidu : Orfe de fill administrarà les jueries restants fins que no romangui cap jueu per administrar

Vicent Ferrer: Converteix els jueus en cristians mitjançant la sang i desprès de tot ho amaga, regnarà Mallorca entre la por dels ciutadants     

Bernat Metge ha arribat el lloc on està gràcies a tots els bons actes dirigits als monarques els quals li agafaren molta confiança

Turmeda: en fa esment a la història

Llocs:

Imperi del Mali: lloc on hi ha grans riqueses i pau (Àfrica)

Call de Mallorca: lloc on vivia Jafudà i la seva família i també els jueus

Castell de Bellver: lloc on es van exiliar els jueus després de la repressió per part de l’església i el rei.

Barberia: on s'exilia Turmeda

Saragossa: allà on viu el seu amic Hasdai

Sineu:

Montuïri:

Pollença, Artà, Estellencs i Santanyí: llocs on Jafudà busca a Selima i el seu fill, ja que també els busca per tot arreu de Mallorca.

Valoració personal

En nom del grup, com a lectors, volem fer esment al títol del Paradís Furtiu que ha estat escrit per valorar l’enyorança que té Jafudà cap a Cresques Abraham, Selima i Betros. Per això, fa esment que el paradisos són furtius, ja que es surt d’un paradís quan moren o desapareixen les persones més estimades.

L’autor ens mostra distints punts de vista del estat social i moral de l’època :per una banda la Hannini mostra la obscuria que viu la religió mentre que Cresques mostra una visió de més obertura i acceptació. Ha mostrat un gran énfasi de la força de l’amor per part de Selima que conforma el nord, la raó i la temprança de Jafudà. Dona a entendre, com a filosofía “ es disfruta de la vida quan tens tot el que vols i les persones que més estimes i desprès, es perd tot” , és a dir, que tot allò que desitjam ho tenim durant un temps determinat, i desprès desapareix.

Per concloure, Jafudà es sent culpable de la mort del seu pare i la desaparició de Selima i el seu fill a conseqüència de l’Atles furtiu, i la valentia que ensenya al seguir endavant, i no rendir-se, que els seguirà buscant per tot arreu de Mallorca. 

Capítol 5: Selima

Aquets capítol es titula així perquè es centra en la historia d’amor que viuen Jafudà i Selima.

Sinopsi

El capítol comença descrivint a Selima una esclava que compra per ajudar a la casa, els fets ocorren abans del robatori a Barcelona, Jafudà  s´enamora de Selima qui li conta histories sobre la seva mare, ell s’hagué d´anar a Barcelona. Van passar cinc anys durant aquell temps la seva germana tingué tres fills i el seu pare va perdre el cap. Quan Jafudà torna a Mallorca es retrobar amb Selima però celebrar les seves noces amb Dolça i el seu pare l’envestí mestre. El mateix any de les noces la pesta va arribar a Mallorca  cobrant-se la vida del fill petit de la seva germana i la vida del seu sogre això va donar conseqüències  com les murmuracions sobre la seva sang i d’instal·lació de Hanini amb la seu fill i muller que va comportar que Hanini calumnies i amenaces a Jafudà cosa que es va arreglar amb el missatge de l´infant Joan. Jafudà va canviar de dona real, va abandonar els seus deures amb Dolça i la substituir per Selima però mantenint les formes publiques. Mentres la pesta tornava cada estiu. Fra Anselm Turmeda va passar per la ciutat i li confessa a Jafudà que marxava a terres mahometanes abandonant tot i el va convidar a ell i a Selima perquè desgracies arribarien però ell declina la oferta. Selima queda embarassada. El rei Pere el Cerimoniós va morir i amb la seva mort no calia un segon atles furtiu. Castella va queda òrfena de rei hi regnava el desordre. A Sevilla un ardiaca va aprofitar per girar cristians contra jueus i van assaltar: Toledo, Còrdova i altres ciutats castellanes, Lleida, Gandia, Calataiud...que va arribar a Mallorca. Al mateix temps Selima es posar de part i tingué un nin anomenat Jaume. El terratinent li va dir a Jafudà que havia arribat un correu del secretari del rei on deia que el mapamundi furtiu havia aparegut i que reclamaven la seva presència a Barcelona. Jafudà va comentar el correu a Selima qui li digué que marxés  i ell sortir a fer-ho. El capítol acaba en que Jafudà des de el vaixell escolta crits esgarrifosos i veu columnes de fum que surten del barri jueu vol tornar però no pot perquè no sap nedar i els mariners no el deixen anar.

Lloc i Temps:

Quasi tot el capítol transcorre en Mallorca, en el Call, el barri jueu on viu Jafudà amb la seva família.

Excepte en la historia que conta Selima (l’esclava sarraïna) a en Jafudà sobre el seu origen; aquest succeeix en la terra de Mali i altres zones d’Africa, com Egipte, el Marroc i més.

Línia Narrativa

En la línia narrativa el capítol es centra sobretot en la historia d’amor que viuen Selima i Jafudà, encara que també tracta l’origen de l’esclava sarraïna i com Jafudà parteix cap a Barcelona per ordre del rei.

Personatges

Els personatges estan dividits en tres grups:

Principals:

• Jafudà: Es el protagonista i el narrador. En aquet capítol narra el abans i el després del robatori del atles furtiu.
• Cresques: És el pare de Jafudà, qui concerta el matrimoni entre ell i Dolça, filla del rabí i Hanini.
• Selima: Esclava sarraïna, d’origen desconegut al principi i de procedència noble. Es el primer amor de Jafudà  i mare del seu futur fill, Jaume.

Secundaris:

• Setaddar
• Betros
• Samuel
• Astrugona
• Oncle Vidal
• Astruga
• Marzooch
• Isac
• Astrugona
• Vidal
• Pere el Cerimoniós

• Reina Sibil·la
• Infant Joan

• Violant de Bar
• Infant Martí
• Nas de Pebrot
• Bernat Metge
• Salomó d´Abrafimt
• Hanini
• Dolça
• Jucef
• Estela
• Canonge Ribes
• Carles de França
• Fra Anselm Turmeda
• Climent d´Avinyó
• Urbà de Roma
• Eiximenis

 Dins la historia:

• Anàlia
• Mansa Mussa
• Reina Inali
• Rei d´Egipte
• Mestre andalusí
• Aljauma Fari -> Jaume Ferrer
• Selima

Ambientació històrica i cultural

En l’ambientació històrica, l’època es basa en els darrers anys del regnat de Pere el Cerimoniós;  amb la fugida de la reina Sibil·la la figura del rei es comença a debilitar. L’infant Joan intenta reconciliar-se  amb el seu pare però aquest es nega a parlar amb ell. Mes tard amb la mort del rei Pere, l’infant Joan passa a ser el monarca del regne d’Aragó i Mallorca.

Aquest capítol representa diverses cultures procedents sobretot del nord d’Àfrica (pertinent a la vida dels progenitors de Selima) i la cultura mallorquina. També es veu representades les religions jueva, per part de Jafudà i la seva família, i cristiana.

La població jueva, a causa de la mort d’en Pere el Cerimoniós, es va veure afectat negativament; els cristians començaren una exterminació terrorífica.

Conclusió

En aquest capítol el mes important es la historia de la Selima, on explica els seus orígens. Encara que l’amor que experimenten entre ells es un tema a destacar, ja que d’aquesta manera esdevenen fets com les discussions entre la família de Jafudà i Hanini, les murmuracions del poble i el naixement del seu fill.

En la nostra opinió aquest llibre ha estat una lectura bastant entretinguda i interesant. Comparant amb l’anterior llibre, Cercamón, ha sigut una gran milloria. Ja que ens hem sentit identificats en segon quins aspectes de la vida i de les creences de Jafudà.  També ens ha agradat com mescla l’autor els fets històrics amb la trama; hem arribat a entendre millor la historia de Mallorca gracies a aquest llibre.

I per últim, hem arribat a la conclusió que lo millor de la historia ha estat els contes que narraven Selima (sobre el seu origen i l’Imperi de Mali). Aquest capítol ha estat el que mes hem gaudit gracies al seu contingut amorós.

Capítol 4: Bernat

Aquest capítol es centra amb un nou personatge de l'obra, anomenat Bernat Metge notari i funcionari de la Cancelleria Reial. Coneixerem l'estança de Jafudà a Barcelona, la trama sobre els Atles i el paratge del maleït Samuel.

ARGUMENT:

Anteriorment Jafudà i Samuel són enviats pel mestre Cresques a Barcelona, per la entrega dels Atles a la Corona Reial. Durant el trajecte, Samuel roba l' Atles furtiu i s'escapa amb ell a les entranyes de Barcelona.

Al començament del capítol Jafudà està desorientat a la ciutat enigmàtica de Barcelona. Es regeix pels seus records i arriba a la casa del seu oncle llunyà Hasdai de Cresques, situada al Call. On la seva família l'acull amb els braços oberts. Gràcies al seu oncle, Jafudà aconsegueix introduir-se a la Cancelleria Reial per resoldre el misteri enigmàtic de l' Atles furtiu. Allà es rebut pel notari de l'Infant Joan, Bernat Metge al qui li confia la contrasenya de les meravelloses aventures del llibre la Flor de les Històries d'Orient. A continuació es descobreix l'aliança entre Bernat i l'orfe Samuel, el qual és elegit per viatjar a Avinyó de Provença a la recerca del llibre sagrat. Tot seguit Jafudà amb el suport de la família de Hasdai de Cresques, aconsegueix trobar una posició a la ciutat barcelonina i una serie de reunions amb personatges reials com Bernat Metge, l' Infant Joan, el rei Pere... en les quals el tema més importants és l'ofici de cartògraf.

No cal oblidar el sentiment d'enyorança del nostre protagonista cap a la seva terra estimada de Mallorca, la qual recorda habitualment amb la presència de les cartes que s'envien mútuament sobre les situacions esdevingudes amb el seu pare.

Però el major conflicte sorgeix amb l'empresonament de Samuel al castell de Valldaura a causa de les conspiracions contra el rei Pere III, el Cerimoniós.

Llavors Jafudà aconsegueix entrar a la pressó per poder tenir una conversa amb Samuel, per obtenir la informació clau per trobar el paratge de l'Atles furtiu a canvi de la seva alliberació. Gràcies al negoci entre Nas de Pebrot i Jafudà aconsegueixen alliberar il·legalment a Samuel. Amb els afers Jafudà es fa possible pagar els deutes i retornar cap a la seva estimada Mallorca. Però quan està a punt d'embarcar-se rep la notícia per la dona del rabí, de l'assassinat de Samuel i així ens acomiadam d'aquest capítol.

PERSONATGES:

Personatges principals:

Jafudà: com ja sabem és el protagonista i narrador de la història. En aquest capítol es veu obligat a viatjar a Barcelona per entregar els atles. Allà trenca amb les pràctiques de la seva religió, deixant de practicar el sàbat i vestint com un cristià. Durant aquest viatge madura com a persona, aprenent a ser independent fora el suport dels seus pares, que li planetjen el seu casament amb la filla del rabí Salomó i la Hanini.

Bernat: és un personatge real, conegut com Bernat Metge (1340 – 1413) que va viure durant el Regnat de Pere el Cerimoniós a Barcelona. A n'aquesta obra té el paper de secretari de l'Infant Joan dins la Cancelleria Reial. Se'l caracteritza com un home refinat i astut que cerca constantment el profit de les coses. Permet que Jafudà dugui a terme la recerca de l'Atles furtiu com a objectiu prioritari.

La família de Cresques: està formada pel rabí Hasdai ( treballa a l'aljama ), la seva muller i el seu fill Mossè que assumeixen un paper important d'estabilitat per Jafudà, ja que l'acullen i li donen un gran suport.

Samuel: apareix altre cop l'orfe que va aportar tantes desgràcies a la família de Jafudà. Aquest cop la bona fortuna no l'acompanya, ja que inicialment és l'aliat de Bernat però per aconseguir diners per una causa rebel acaba empresonat i assassinat a mans dels justiciers de la corona.

Personatges secundaris:

Convé destacar altres figures personalitzades que han sortit durant aquest capítol :

• Anselm Turmeda
• Eiximenis
• Vicent Ferrer
• Sibil·la de Fortià
• Pere el Cerimoniós
• L'infant Joan
• L'infant Martí d'Aragó
• Cresques de Viviers
• Mata d'Armanyan
• Bonastuc Saporta
• Andrea Belardo
• Fransesc
• Dolça
• Nas de Pebrot

LLOC I TEMPS:

Jafudà al llarg d’aquest capítol, va fent la descripció de diferents llocs de la ciutat de Barcelona.

La reixa del Call: Jafudà es troba a la reixa del call esperant que el porter el deixi passar cap a la vila cristiana.

Els carrers bruts i estrets de Barcelona jugen un paper important dins la trama de la història.

La Llotja: Un edifici alt i elegant, era sostingut per voltes de mig punt a totes bandes. Els porxos havien estat tancats per taulons a la part baixa, i a la part de dalt amb unes veles grosses. On Jafudà es troba amb el ciutadà que portava els agers de l'infant Joan.

Palau reial : on expulsaren a Jafudà a causa de la seva violència contra un alt prohom de la Cort.

Llatzaret: una colònia de leprosos plena d’homes, dones i minyons nefrats, que pudia de mala manera.

Sinagoga: era un temple gran i preciós, però a primera vista semblava fràgil i vulnerable.

La casa de la família de Cresques: situada al Call jueu de Barcelona, on Jafudà es va sentir ben acollit en tot moment.

Cort ducal de Girona: situada al barri de la Força, ben aprop del palau de l’infant. On Jafudà si va allotjar amb grans comoditats durant un temps amb Bernat Metge i altres personatges comentats anteriorment.

El castell de Valldaura: situat a les muntanyes que comendaven el pla de Barecelona. Samuel s’hi allotjava com a presoner del rei Pere.

El port de Barcelona on Jafudà desembarca el principi del capítol i embarca al final.

Pel que fa al temps, el capítol transcorre amb cinc anys. Durant el segle XIV sota el regnat de Pere III el Cerimoniós dit també Pere IV d'Aaragó. Són uns anys de turbulències polítiques entre els familiars de la corona i de conflictes econòmics en la societat.

AMBIENTACIÓ HISTÒRICA:

Aquest capítol ens mostra l'ambigüitat del segle XIV a Barcelona. Reflecteix perfectament els conflictes reials entre Pere el Cerimoniós i l'Infant Joan, el qual fou destronat dels seus poders per la nova muller del seu pare. També podem veure com el poble pla de la ciutat viu les conseqüències dels problemes a la monarquia. Hi havia canvis constants de la moneda, la qual cosa desconcertava als comerciants i mercaders, fins al punt que la població no sabia quin preu tenien les coses. Els carrers de Barcelona estaven bruts i plens de misèria, la qual cosa provocava que hi hagués malalties constants, com la pesta negra.

Convé destacar més detalladament la Cancelleria Reial, va ser creada a mitjans del segle XIII per Jaume I, era un organisme administratiu de la Corona d' Aragó que s'encarregava de la correspondència i de l'arxiu de tota la paperassa burocràtica. Com podem veure a l'obra la presidia un canceller i a les seves ordres hi treballaven els funcionaris, com ho va fer Bernat Metge. Gràcies a la Cancelleria Reial la llengua catalana va quedar unificada.

VALORACIÓ:

Aquest capítol ens ha permès ampliar més els nostres coneixements de la Cancelleria Reial i el regnat de Pere el Cerimoniós. Durant cinc anys d'aventura hem pogut veure l'evolució dels personatges, com la maduresa de Jafudà i la immaduresa de Samuel. Les reunions entre Jafudà i els distints membres de la corona Aragonesa ens ha permès conèixer més detalladament les característiques de l'Atles reial i la situació monàrquica d'aquell temps. Però el que més ens ha captivat de la trama d'Alfred Bosch és el desenllaç del capítol amb la mort del maleït Samuel, ja que suposava la informació idònia per trobar l'Atles furtiu. A partir d'aquest capítol es poden obrir nous camins, això depèn de la vostra visió sobre la trama.

Capítol 3: Betros

Aspectes generals:

Respecte al gènere pertany a l’històric, és a dir, que l’acció de la narració no transcorre en l’època actual, sinó que ho fa en una època anterior(finals del s. XIV-XV)

La història segueix una estructura no lineal, o sia, que no segueix un ordre cronològic en el temps. Va alternant passat, passat anterior i present.

Pel que fa al lèxic que utilitza, és estàndard mitjà. Les modalitats textuals predominants són aprensives i representatives.

El capítol presenta moltes descripcions i narracions sobretot en els relats de Betros. I el diàleg que hi trobem transcorre majoritàriament quan hi ha intervencions entre els personatges fora del flashback. Llavors es mostren diàlegs al principi del capítol, quan Betros estava en un estat de mitja inconsciència.

A més a més, tenim exemples de narració, com és ara el que ens conta Betros dels seus orígens.

D’altra banda també es presenten moltes descripcions, així com descriu la primera vegada que va despertar invident.

Línia narrativa:

La línia narrativa es centra en la història del vell cec Betros. Conta el començament de la seva vida com esclau fins a com arriba a ser esclau llibert de Cresques.

Sinopsis:

El capítol comença després de la mort d’Isaac. Jafudà i Cresques, al moll dels esclaus, varen comprar-ne un de malferit, vell i savi. Quan Cresques es va acotar a ajudar-lo, el vell, sota els deliris del patiment, va dir unes coses que li va cridar l’atenció. En trobar-se millor, comença a narrar històries del seu passat a Jafudà, que seran d’ajut per completar l’atles furtiu. Finalment el capítol arriba al seu final amb la mort de l’ancià i es torna a la línia narrativa principal.

Port Mallorca s. XV

Lloc i temps:

La història transcorre a Mallorca, exactament a la casa de Jafudà. Però es trasllada a diversos llocs a causa de les escenes retrospectives de les històries sobre la vida de Betros. Gran part de la història de Betros transcorre a Cilícia, el regne d’Armenia i a Constantinoble. També apareixen altres llocs, com Isfahan entre altres.

Aquest capítol transcorre entre la mort d’Isaac i el furt de l’atles furtiu a mans de Samuel. Malgrat això, hi ha diverses escenes retrospectives del passat de Betros i una fugaç tornada quan fa referència al furt de Samuel.

Personatges:

En quant als personatges principals que apareixen, cal distingir entre principals i secundaris.

Els personatges principals són:

• Jafuda: és el que escolta a Betos les històries que li conta per ajuntar-les a l’atles furtiu.
• Cresques: pare de Jafuda que el guia en el seu camí. Li dóna la massumició i sepultura cristiana.
• Settadard: encara que la mare fa poques intervencions cal remarcar que segueix tenint una gran importància a causa del rol que exerceix tenint cura i donant suport als personatges.

Com exemple podem posar la solidaritat que mostra quan Betros arriba a casa seva com un vell cec i desvalit, li mostra pietat, l’alimenta i el vesteix encara que no serà d’ajuda activa per a ella.

• Betros: Vell cec, cristià i esclau de Cresques i Jafudà que arriba a la saviesa arran dels seus desafortunis, i que serà transmesa a les generacions posteriors mitjançant els relats que li contà a Jafudà. En totes les seves petites històries el vell diu: ''Els que veuen no creuran i els que no veuen creuran i viuran.''

Els personatges secundaris són:

• Tigrany: Fill de Betros.
• Mariam: Muller de Betros.
• Monjo Ameni: Monjo de la ciutat de Isfahan que l’ajuda a trobar el parader dels seus pares de Betros.
• Samuel: Nin que Cresques va acollir per a que li ajudés amb els mapes.
• Ferrer i la seva muller: Pares de Mariam, donen hostatge a Betros quan torna a la seva ciutat natal.
• Aitò l’Armeni

Personatges històrics relevants:

• Aitò l'Armeni fou un escriptor que va escriure La Flor de les Històries d'Orient i va ajudar a Betros quan varen morir la seva esposa i el seu fill.
• Roger de Flor era un almirall de la corona d'Aragò que tenia molta influència en Constantinoble.

Àmbits històrics i culturals:

Pel que fa a l’àmbit històric i cultural del capítol cal recordar que la línia narrativa no segueix un ordre cronològic, de manera que l’autor porta el lector a diverses èpoques. D’antuvi es segueix el decurs principal de la història a partir de la mort de Isaac; per tant, els àmbits tant històrics com culturals ja són coneguts pel lector.

No obstant això, hi ha moments on la història condueix cap a moments passats en altres llocs. Aquest és el cas que es dóna quan Betros explica els seus orígens a Jafudà. L’àmbit històric i cultural que correspon a aquest segment té lloc durant la infantesa de Betros a la ciutat de Cilícia. Així doncs, per una part mostra una cultura tancada, xovinista i prepotent que estava molt present a l’època on les forces cristianes d’Acre varen saquejar les valls de Cilícia. Llavors immigrà a Constantinoble, onhi havia una societat oligarca que es va veure en perill amb l’atac turc, que va sumir la població en el caos.

Més endavant es mostraran àmbits diferents. Per una banda està el cas de Síria que es trobava en mans dels mamelucs, que feien guerra amb els armenis. Per altra banda, més tard Marco Polo descriu la cultura de Cubilai Can. Eren d’ètnia mongola i no pertanyien a una religió en concret. En la cultura d’aquest poble el valor econòmic i la importància de les coses era diferent.

Conclusions

En conclusió, la importància del capítol, tal com assenyala el títol, en el personatge Betros que, tot i ser invident i no gaire instruït en llibres, aporta vida a l’atles furtiu amb la saviesa adquirida a partir de les seves, experiències personals. Paga la pena dir que els aspectes que més criden l’atenció són els relats de Betros sobre l’orient, la ruta de la seda,(l’avenç de l’islam), però no menys important la influència d’Aitò l’Armeni.

Opinió personal:

En quant a l’opinió personal, hem fet un debat sobre les nostres opinions i hem arribat a la conclusió, en conjunt, que encara que resulta menys feixuc que el llibre anterior i presenta històries interessant que ens transporten a altres indrets, no ens hem sentit captivats del tot a causa de la seva extensió.

Però estem d’acord amb la filosofia del vell Betros: per comprendre la realitat hem de mirar el món intel·ligible de les coses.

Capítol 2: Cresques

En resum al darrer capítol explicat neix el jueu Jafudà justament en la mateixa época que es signà el pacte amb la Corona d'Aragó. Aixó explicava que no era un nounat maleït com volia fer verure Hanini. Finalment, va ser anomenat així en honor a la gent jueva i al seu futur.

Cresques

Aquest segon capítol reb aquest nom perquè el protagonista narrador (Jafudà) fa referència al seu pare que el considera com un mestre per tots els coneixements que té i perquè l'ensenya sobre la vida i intenta conduir-lo pel bon camí. A més a més té una gran importància en aquest capítol perquè es encarregat de fer un mapamundi per a la casa reial.

Sinopsi

Cresques gran cartògraf de l'època va portar per primera vengada al seu fill Jafudà a visitar alguns punts de Mallorca i a conèixer els seus clients amb l'intenció d'anar introduïnt-lo al món de la cartografia. Amb aquesta sortida es trobà amb un missatger que li va comunicar que el rei li encomanà un mapamundi. Després de rebre aquesta bona notícia ho van celebrar i es posaren mans a l'obra. En començar el treball necessitaven un nou aprenent, i un bon dia el pare apareguè amb un nin orfe i recomanat anomenat Samuel. Van passar els anys i Cresques li contà a la seva família el seu propòsit secret que consistia en fer conjuntament amb l'Atles reial, un altre Atles Furtiu que és un conjunt de mapes geogràfics i històrics recollits en un volum i furtiu perquè és sinònim de ''secret''.

No van poder-ho fer en el temps establert per l'infant Joan i per aixó arribà un avís just el día desprès de les noces de Astruga. En sebre la pretenció de Cresques d'entregar els dos mapes a l'infant els nois no estàven d'acord amb aquesta decisió, cosa que provocà una gran disputa entre el pare i Samuel. Aixó desencadenà la mort d'Isac.

Amb la mort del rei Jaume, arribà l'època de foscor, penúries, desastres naturals, econòmics, invasions i epidèmies.

En finalitzar els mapes, Cresques decideix embarcar cap a Barcelona Jafudà i Samuel per lliurar els atles. Es produeixen esdeveniments que condueix a un final inesperat.

Personatges

Els principals són:

• Cresques de Abraham: Era un home de rigor amb un punt temerós de Déu, devot de la família i de la seva professió, cartògraf. Era savi, d'aspecte sever, però en realitat és un home pacífic, pacient i modern.
• Jafudà: És el narrador de l'obra. Podríem dir d'ell que és el aprenent del seu pare en l'art de la cartografia.

Els secundaris:

• Settadar
• Astruga
• Isaac
• Samuel
• Astrugona
• Estrutch
• Oncle Vidal
• Vidal
• Hanini
• Salomó
• Bertros
• Selima
• Rei Pere
• Rei Jaume
• Infant Joan

Línies narratives

Respecte a les línies narratives el context del capítol fa referència principalment a la aventura i a les ganes tenir el coneixement. En comparació al primer capítol, aquest no és lineal perquè en alguns moments canvia de tema o fa flashbacks.

Llocs i temps

Es sitúa a l'illa de Mallorca, com ara així el Call, Palma, barri mariner entre altres. També nombra València i Barcelona.

El principi del capítol transcorr durant una época de bon temps, on es dedueix que pot ser primavera o estiu, ja que no ho especifíca. Els fets trancorren en una sèrie d'anys.